Carta d’un calellenc des de Nova York, maig de 1824

0


Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta d’un esbós biogràfic de Tomàs Gener encapçalat per un carta, una carta escrita a Nova York. ¿Qui era Tomàs Gener? ¿Què hi feia a Nova York el 1824?

Tomàs Gener i Bohigas fou un calellenc dels que avui anomenaríem emprenedor. Va fer les Amèriques de ben jove i va arribar a ser un prohom de la política a la Cuba colonial.  La seva vida transcorre durant els anys de la invasió napoleònica, la Constitució de 1812 i la restauració absolutista. Fou aquest retorn al ranci domini borbònic que el va obligar a exiliar-se als Estats Units. I és des d’allí, des de Washington, Filadèlfia o la Nova York de principis del segle XIX,  que escriu a la seva família. Són aquestes missives, personals i alhora àmpliament descriptives, les que ens aporten el collage d’un món que ja començava a ser frenètic; un món “modern” al qual Tomàs Gener es va veure abocat.
Volem agrair la generositat d’un familiar que ens ha permès tenir accés al contingut d’aquesta carta.

Tomàs Gener i Bohigas   Foto: EcuRed

Tomàs Gener va néixer a Calella el 13 de març de 1787, però com que Calella forma part del Bisbat de Girona, en alguns estudis biogràfics se situa el seu naixement a la veïna Calella de Palafrugell.
Partida baptismal  Font: Tomàs Gener: del hispanismo ingenuo a la cubanía pràctica de José Conangla

Molt jove, amb només 13 anys, Tomàs Gener va ingressar com a alumne a l’Escola Nàutica de Barcelona (1) i va  continuar els seus estudis a l’Escola de Pilots d’Arenys de Mar. Se li va assignar una plaça a la fragata Nuestra Señora de los Dolores del patró Pedro Guash, de la matrícula de Barcelona, que feia la ruta a Veracruz (el port més important del golf de Mèxic).
La invasió napoleònica (Guerra del Francès, 1808), l’abdicació dels Borbons a favor de José Bonaparte (abril de 1808) i la situació bèl·lica i de greu inestabilitat política que es viu amb la creació de les Juntes Provincials van motivar que Tomàs Gener s’embarqués amb el seu germà amb destinació al territori espanyol d’ultramar, concretament a l’illa de Cuba. Van arribar a la ciutat de Matanzas un 3 d’octubre de 1808 i allà Gener es va implicar de ple en els negocis naviliers iniciats pel seu avi, també pilot. (3)
Tomàs Gener no sols va prosperar en el negoci familiar sinó que decidí  implicar-se en els afers públics de la ciutat, i es guanyà l’amistat i estima dels seus veïns. L’any 1817 va ser escollit regidor síndic de l’Ajuntament i va presentar un nou pla d’Ordenança Municipal. Va fer amistat amb el tinent coronel O’Farrill, un dels fundadors de la Sociedad Económica Amigos del País (2), dedicada al desenvolupament econòmic i social de l’Illa. A instàncies de la societat i amb la col·laboració del governador Juan Tirry, Tomàs Gener va inaugurar la primera escola pública de Matanzas i va designar com a director Ambrosio José González uns dels professors amb més prestigi de Cuba.
Aquell 1817, també va contraure matrimoni amb Guadalupe del Junco y Noriega, membre d’una de les famílies més riques i amb renom de l’illa, i aviat varen tenir el seu primogènit: Benigne.

Guadalupe del Junco i Noriega i el seu primer fill Benigne Gener   Foto: Dolores Aguirre

Entretant a Espanya, Ferran VII es veu obligat a restablir la Constitució de 1812. Durant el Trienni constitucional (1820-1823)  Leonardo Santos Suárez, el pare Fèlix Varela i el nostre protagonista, Tomàs Gener, són escollits diputats a les Corts espanyoles en representació de Cuba: Gener va presidir les Corts la legislatura de 1823.

Llistat de presidents del Congres dels Diputats. Fitxa de Tomàs Gener

Gener i altres diputats varen votar a favor de la destitució, per incapacitat, del monarca espanyol. Quan va ser restituït l’absolutisme, tots els que havien votat en contra del rei Ferran VII varen ser perseguits i condemnats a mort. Tomàs Gener, que en aquella època es trobava a Cadis, va aconseguir fugir a Gibraltar i d’allí embarcar-se cap a Nova York.
L’any 1825 Tomàs Gener va poder reunir la seva muller Guadalupe i el seu fill Benigne a Nova York. Instal•lats ja en territori estadounidenc, és allí on naixerien els fills Plàcid, Just, Mercedes i Prudència.

Plàcid Gener i el seu germà Justo   Foto: Dolores Aguirre

Durant aquells anys, Tomàs Gener va seguir compromès amb els seus compatriotes exiliats, com ell, i  pendent del que anava succeint a Matanzas.

Durant la Regència de Maria Cristina (1833-1840) es va aprovar una amnistia general amb els exiliats, que Tomàs Gener va aprofitar per tornar a Cuba l’any 1835. Abans de la seva marxa el Claustre de la Universitat de Columbia el va investir doctor Honoris Causa en Lleis i moltes publicacions neoyorquines se´n van fer ressò. A Cuba va ser rebut  efusivament pels seus conciutadans, amb salves, banda militar, obsequis i un banquet que durà diversos dies.
Un cop instal·lat no va trigar gaire a iniciar les seves activitats, entre elles, la inspecció de les escoles gratuïtes. Gener sempre va defensar la necessitat de millorar la qualitat de l’educació així com reformar les institucions colonials per evitar la corrupció entre els funcionaris.
La renovació de la directiva de la Diputació Patriótica va suposar la seva elecció com a president i la seva primera tasca va ser impulsar la creació de la Biblioteca Pública de Matanzas.


Biblioteca Gener y Del Monte inaugurada el 8 de febrer de 1835. El seu fons més valuós es el diari “La Aurora” degà dels diaris cubans al segle XIX, editat a Matanzas entre els anys 1829 i 1899, quan aquesta ciutat va destacar com a un important centre cultural.

Pocs mesos després del seu retorn a l’illa, Tomàs Gener va emmalaltir i es va recloure a la finca que posseïen a la Vall del Yumurí. Quan ja semblava recuperat, el carruatge amb el qual viatjava va patir un accident de trànsit. Tomàs Gener es va trencar el turmell. Va morir al cap de pocs dies (el 15 d’agost de 1835), possiblement del tètanus. Tenia 48 anys.

Valle Yumuri, Matanzas, Cuba
Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons



Notes:
(1) L’any 1755 s’havia creat la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona per vetllar pel foment de l’activitat econòmica de la ciutat i l’expansió del comerç amb Amèrica. Aquest desenvolupament requeria disposar d’un bon nombre de mariners, ben formats, per pilotar la creixent flota de naus  que comerciaven a ultramar i per aquest motiu es va fundar l’any  1769 l’Escola Nàutica per a l’ensenyament de les Arts de la Navegació.
(2) La Sociedad Económica Amigos del Pais fou una institució creada a l’Habana l’any 1792 durant el regnat de Carles IV similar a altres que ja funcionaven a Espanya, Irlanda o Suïssa. El seu principal objectiu era recolzar el creixement de la economia -l’agricultura, l’indústria i el comerç- i el desenvolupament  de la cultura.
(3) Al Museu Arxiu Municipal de Calella Josep Maria Codina i Bagué es conserva documentació a l’arxiu Moreu que ens dóna pistes sobre els negocis naviliers d’ultramar del pare de Tomàs Gener des de l’illa de Mallorca.
Bibliografia:
Conangla Fontanilles, José. Tomás Gener: del hispanismo ingenuo a la cubanía pràctica. La Habana, 1950.
Martí, Carlos. Los catalanes en América: Cuba. Barcelona: Minerva, 1922.
Piñera Hernández, Oscar A. La Diputación Patriótica de Matanzas. La contribución al desarrollo sociocultural de la Sociedad matancera. Disponible a:
EcuRed: conocimiento con todos y para todos. Disponible a:

Agraïments:
A Isabel Buscató i Costa bibliotecària del Port de la Selva i a Dolores Aguirre Echevarria per les fotos de la família de Tomàs Gener.

A Maria Janer Ballester per la informació facilitada sobre Tomàs Gener i Bohigas.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!