Facebook al mòbil



Dates: dimarts 20 i dimarts 27
Hora: de 16:30 a 18:30
Lloc: Biblioteca Can Salvador de la Plaça 
Activitat gratuïta

Què s'hi farà?
· Descarregar l'App del Facebook al mòbil
· Crear un compte de Facebook
· Configuració del perfil i la seva privacitat
· Cerca d'amics, coneguts i fer likes a pàgines i publicacions.




Animalades, contes molt animals


Novetats febrer DVD

https://drive.google.com/open?id=1lZc7XEfUDPpLxHFqq4GIKcXqJLDZfgQv


Ja tenim les darreres adquisicions en Dvd del primer trimestre de l’any.
La Guia de Novetats la trobaràs als taulells de la biblioteca o la pots consultar i/o descarregar  del següent enllaç.
https://drive.google.com/open?id=1y4kS_chXYkSBkgIIWTQFlQzgY1Zc2XTu


També trobareu novetats pels petits cinèfils.

Enterrament de la sardina



 Els nens i nenes del Centre Obert "Els Pins" han vingut a pescar sardines per anar-les a enterrar avui que s'acaba el Carnestoltes.



Dia de la ràdio des de la biblioteca


Ràdio Calella emet el butlletí informatiu des de la nostra biblioteca per celebrar el dia mundial de la ràdio.

Una entrevista amb la directora Mª Dolors Llavall

Recomanacions novel·la juvenil

No saps què llegir?
Recull la nova guia de recomanacions de lectura juvenil als taulells de la biblioteca.
O també la pots consultar on-line des d’aquí.


El mar, poema de Concepció Organ

Un record per la poetessa calellenca Concepció Organ que ens ha deixat avui, 9 de febrer de 2018.

El mar

Potser m’he repetit massa vegades
i anomeno el mar blau cada moment
i parlo de l’escuma i les onades
perquè sempre les tinc al pensament.

Ell fou el meu amic tot just donzella,
va ser en la joventut el meu tresor
i avui que el pas dels anys m’ha anat fent vella
encara quan el veig tremola el cor.

Ell és tot els diners, tota l’herència
i el pou inesgotable de gran ciència
que em va deixar el meu pare pescador;

jo no tinc fills per dar-los l’heretatge
però quan emprendré el darrer viatge
te’n faig hereu a tu, estimat lector.


Concepció Organ i Valverde
Poema extret de “De Soca-rel. Estampes Calellenques

Trobada amb l'escriptora calellenca Núria Martí Constans

Trobada amb l’escriptora calellenca Núria Martí Constans.
Ens parlarà de la seva obra i d'"Espècies invasores", la novel·la que hem llegit a les Tertúlies en Català.
Programa Lletres en viu Institució de les Lletres Catalanes. 
Organitzen: Oficina de Català i Biblioteca.

Núria Martí Constans
Va néixer a Calella l’any 1966. Va passar la infantesa a Blanes i la joventut entre la vila marinera i Girona, fins que el 1990 s’instal·là definitivament a la ciutat.
Llicenciada en Filologia catalana, es dedica a l’ensenyament per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística, feina que compagina amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Hores prohibides (2009), finalista del XXVII Premi Just M. Casero. És autora també de les novel·les de Lectura Fàcil Les mateixes estrelles (2010), Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil, i Trampa de foc (2011), ambdues de pròxima aparició en castellà. Ha guanyat diversos guardons literaris, ha estat col·laboradora de la Revista de Girona i és jurat dels Premis de Narrativa Sant Narcís i del Concurs Artístic i Literari dels Amics de la Unesco de Girona.







Obra de Núria Martí que pots trobar a la biblioteca


Nuria Martí va visitar la seva ciutat per trobar-se amb lectors de les Tertúlies en Català, un grup de nous lectors en català impulsat pel Consorci de Normalització Lingüística i la biblioteca. La conferència informal era oberta a tothom i apart dels participants habituals de la tertúlia, altres curiosos, lectors i usuaris de la biblioteca s’hi van afegir. La Nuria va parlar-nos de la necessitat d’escriure i el costat fosc que la seva obra li permet extreure de l’ànima. També va respondre preguntes sobre les “Espècies invasores”, el llibre que havien llegit a les trobades, i com, sense haver trepitjat mai Mèxic, en va parlar amb tanta autenticitat que una usuària nascuda al país de Frida Kahlo li va reconèixer la bona ambientació pel que fa a la cultura de la mort i dels cementiris, un dels llocs que fascinen Nuria Marti –segons va dir- i al que sovint, durant els viatges hi arrossega la família –el marit que era allí entre el públic va assentir lacònicament-.

L’acte va acabar amb una fotografia de família per immortalitzar el moment.