Hora del conte infantil

Què passa amb totes aquelles idees que es queden a mitges? A on van a parar?
Nòmada és una història sobre les històries.
Nòmada és la història d’un viatge.
Una nena que neix d’una bola de paper decideix trobar la seva història a través de les pàgines
d’un llibre ple d’aventures.

Segur que finalment trobarà la seva, però potser no és la que ella esperava.

Entrevista virtual a... Donna Leon


Llegeixo Henry James, però també Dickens (crec que és un dels grans novel·listes de tots els temps), Jane Austen, Thackeray. Però en general tendeixo a llegir no ficció.

No tinc ni idea de com acabarà el llibre perquè no treballo amb un pla ni un argument previ.

Admiro molt Ruth Rendell i m'encanten les novel·les de Ross MacDonald, però amb l'excepció dels clàssics anglesos, m'estimo més l'assaig.

Treballo quan em ve de gust o quan sóc en un lloc adequat per fer-ho, mai quan viatjo. A vegades no treballo durant setmanes, altres cops treballo tot el dia.

(les biblioteques) Són un dels grans èxits de la nostra civilització: ofereixen als ciutadans la possibilitat de llegir qualsevol cosa sense censura i sense límits.




Donna Leon (Nova Jersey, 1942) és una de les autores de novel·la negra més llegides a tot el món. Des de ben jove ha voltat per mig planeta, ja sigui com a guia turística a Roma, publicista a Londres o professora de Literatura a diferents escoles europees i asiàtiques. A principis dels 80 es va instal·lar a Venècia, en un edifici del XVII del Cannaregio, una zona tranquil·la i poc turística. Al marge de les seves novel·les, Donna Leon és una melòmana empedreïda, i la seva passió per la música l'ha portat a col·laborar com a assessora artística amb les companyies Il Complesso Barocco i Il Pomo d'Oro. En aquesta línia, l'any 2012 va acceptar el repte de la seva amiga Cecilia Bartoli, la cèlebre mezzosoprano, per portar al paper la vida i les intrigues del compositor Agostino Steffani, repte que es va traduir en la novel·la Les joies del paradís (Edicions 62/ Seix Barral) i en el disc de Bartoli Mission.

Traduïda a més de vint-i-cinc idiomes, la seva obra literària és indeslligable d'un dels investigadors més cèlebres de la novel·la negra moderna: el comissari Guido Brunetti, que  ha protagonitzat més de 20 títols i ha convertit la seva autora en una escriptora de culte. Brunetti, un cínic culte i llegit, pare de dos fills i casat amb Paola, serveix a la vegada per transmetre una visió crítica inherent en tota l'obra de Leon, una aproximació literària que denuncia la corrupció en totes les seves formes, dins i fora de Venècia.

L'èxit del personatge va portar la televisió alemanya a produir una sèrie, emesa des de l'any 2000, basada en els llibres de Donna Leon, amb l'actor Uwe Kockisch en el paper del comissari Brunetti i amb Venècia com a gran escenari. 




País KM0 - Calella

El programa “País Km. 0” de la Xarxa de Televisions Locals va dedicar un episodi a Calella.


Avui el País KM0 fa parada a Calella, al Maresme. Parlarem de turisme, un dels motors de l'economia d'aquesta vila. Visitarem el Museu dedicat a aquest sector i parlarem de turisme esportiu. També cuinarem, farem una ruta pel poble i visitarem alguna casa particular destacada del Calella.

Podeu veure el programa complet al seu web


Entrevista virtual a... Jaume Cabré


No que el lector 'es cregui' intel·ligent, és que el lector és intel·ligent.

No em funciona gaire la paraula 'guió' perquè no treballo amb un esquema previ. Vaig descobrint les històries a mesura que escric.

Però en general a tot arreu on vaig, sigui d'on sigui d'Europa o fins i tot d'Amèrica, en una biblioteca et trobes a casa.




Jaume Cabré Fabré va néixer a Barcelona (dreta de l'Eixample) l'any 1947. És escriptor i guionista. Ha viscut a Vila-real (Plana Baixa) i actualment resideix a Matadepera.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser catedràtic d'ensenyament mitjà i és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha compaginat la seva feina de professor amb l'escriptura i la creació de guions televisius i cinematogràfics. Juntament amb Joaquim Maria Puyal va guionitzar la primera sèrie de llarga duració produïda per Televisió de Catalunya (La Granja, 1989-1992). Després va treballar en els guions de series com: Estació d'enllaç, Crims, La dama blanca, Nines russes,... Amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer van fer els guions de dues pel·lícules basades en les seves novel·les, La teranyina i Havanera. L'any 1976 entra a formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

L'any 1974 va editar el seu primer recull de narracions (Faules de mal desar), posteriorment ha publicat novel·les per a adults i algunes obres de narrativa juvenil com L'any del blauet (1981) i L'Home de Sau (1984).

Totes les seves novel·les han estat traduïdes a més d'una vintena de llengües, amb nombroses reedicions.

Avui en dia la seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat, tot i que també ha publicat i dirigit al Teatre Nacional de Catalunya Pluja seca i llibres d'assaig sobre l'escriptura i la lectura El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005).

La seva obra narrativa gaudeix de gran rigor conceptual i literari i alhora destil·la una escriptura lenta, reposada i molt meditada, les seves obres no són fruit de la improvisació. Una de les seves millor novel·les, Les veus del Pamano es va plasmar en una minisèrie on es narren fets relacionats amb la Guerra civil espanyola i la posterior situació de postguerra en un petit poble de muntanya.

Ha rebut nombrosos premis literaris, entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'any 2014 li concedeixen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.



Versió Dylan


A partir del debat generat pel premi Nobel de Literatura atorgat al Bob Dylan, s’intenta fer un atansament objectiu a la seva figura; una figura, si més no, cabdal en la cultura de la segona meitat del segle XX i també de l’actual. Un grup jove, com els Grushenka, fa unes versions molt especials d’alguns dels temes eterns de Bob Dylan, una manera directa de veure’l sense cap tipus de prejudici. Els poetes, que sí han crescut amb les cançons de Dylan, volen apuntar alguns detalls imprescindibles per a la seva comprensió. 

 El grup Grushenka versionant Bob Dylan

Isidre Oller i Eulàlia Ripoll

Placa informativa a la nostra façana

-->
Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Esplèndid casal amb teulada a 4 vessants, aixecat al segle XV com a casa de la família Salvador de la Plaça, llinatge calellenc que ha donat brillants apotecaris i metges. Arquitectònicament destaquen el portal, la decoració renaixentista dels finestrals i les mènsules que sostenien el matacà defensiu a l'angle del carrer de Bartrina. Actualment s’hi ubica la biblioteca de Calella.

El text, de Jesús Rodríguez, informa a visitants i turistes sobre la historia de l’edifici. Plaquetes similars han estat col·locades a les façanes d’altres tres edificis històrics de la ciutat: la capella de Sant Quirze, l’edifici de l’Ajuntament Vell i el Museu municipal.

El text es pot llegir en català, castellà, anglès i adaptat al sistema braille.

Entrevista virtual a... María Dueñas


Yo por ejemplo nunca participé en ningún taller literario; tan sólo tengo la buena escuela que da la lectura continuada a lo largo de la vida, mi trabajo de décadas explotando estructuras lingüísticas y la madurez que me han aportado los años. Mis consejos: determinación, perspectiva, entusiasmo, sosiego, humildad, seguridad, y muchas, muchas horas de trabajo.

Pero voy a mencionar sólo tres libros que me han encantado por razones muy distintas y en momentos muy dispares de mi vida, podría citar 'Un mundo para Julius', de Bryce Echenique, 'Disgrace', de Coetzee, y 'El Quijote', por supuesto.

Un día bueno, puedo sacar diez horas magníficas de trabajo. Otros menos, porque tengo otros compromisos.

Las bibliotecas son indispensables para todo aquel que ame la lectura, y por supuesto, han sido claves en mi formación como lectora.


María Dueñas Vinuesa va néixer l'any 1964 a Puertollano, província de Ciudad Real. És doctora en filologia anglesa i professora titular a la Universitat de Múrcia. Ha impartit classes a diverses universitats nord-americanes. La seva família materna va viure a Tetuan durant l'època del Protectorat Espanyol al Marroc i va ser a partir dels seus records d'aquella època que va escriure la seva primera i reeixida novel·la El temps entre costures.

La història d'El temps entre costures arrenca just abans que esclati la Guerra Civil, quan la Sira, filla d'una modista, fuig amb el seu xicot a Tetuan, on espera començar una nova vida. Part d'aquesta nova vida tindrà a veure amb obrir un taller de costura per a les dones dels militars i els diplomàtics establerts al nord d'Àfrica. Allà coneixerà la Rosalinda Fox (personatge real, amant del primer ministre d'Afers Exteriors de Franco), una anglesa que la introduirà en un món de festes i glamur. En aquest ambient es trobarà en Marcus Logan, un periodista distingit que amaga un passat tèrbol, amb qui mantindrà una tendra història d'amor i amistat.

La novel·la esdevé una mena d'història d'espies quan la Rosalinda, el ministre i tots els contactes probritànics amb què la Sira es relaciona a l'Àfrica comencen a embolicar-se en la psicosi creada per la imminència de la Segona Guerra Mundial i la possible alineació d'Espanya amb els alemanys, el que provoca que tothom investigui tothom. Al final, la Sira també es convertirà en una espia més i el seu taller, al qual acudeixen totes les alemanyes distingides, en el punt neuràlgic d'on surten informacions sucoses que posen en perill la vida de la protagonista.

El temps entre costures es va convertir en un best-seller, amb gairebé un milió de còpies venudes a tota Espanya, i es va traduir a més de vint idiomes. També es va fer una sèrie de televisió que van protagonitzar Tristán Ulloa i Adriana Ugarte. A l'any 2012, Maria Dueñas va publicar la seva segona novel·la, La missió de l'oblit. La protagonista és Blanca Perea, una professora que viatja a Califòrnia fugint de la seva vida enfonsada a Espanya. Treballa a una universitat on posarà ordre al llegat deixat per l'hispanista Andrés Fontana. Però la recerca li portarà alguna sorpresa.


Petites històries de Calella


Aquest divendres 4 d'agost a les 22.00h projectarem al pati de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella un nou documental de "Petites històries de Calella", referent al Cinema del Pares de Família (anys 50 i 60) i també un recull de la història de la Capella dels Dolors, últim local on s'hi van projectar pel·lícules d'aquella associació i enderrocat l'any 1980.
Farem també un acte de reconeixement al soci i company cineasta Francesc Frigola, projectant el seus films amateurs més coneguts, alguns dels quals realitzats en col·laboració amb Miquel Puigframis, també cineasta aficionat.
Esteu tots convidats!


Font text: FotoFilm Calella







Entrevista virtual a... Alicia Giménez Bartlett


Cuando no sabía escribir le dictaba cuentos a mi padre para que él los escribiera.

Escribo cinco horas por las mañanas, todos los días menos sábado y domingo. La inspiración es trabajar y trabajar, repetir y repetir.



L'Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa, Albacete, el 10 de juny de 1951, però viu des de 1975 a Barcelona. Abans va passar una temporada a València, on va estudiar Filologia Espanyola. De fet, va arribar a Barcelona per doctorar-se en la universitat.

L'any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit, la història d'un grapat de pacients tancats a una mena de mansió a la espera del moment ideal per suïcidar-se. La novel·la tenia una ambientació negra que l'escriptora va continuar explorant a la seva narrativa fins la publicació del primer cas de la inspectora Petra Delicado, Ritos de muerte, que es va publicar al 1996, donant inici a la popular sèrie policíaca.

Fins al dia d'avui, l'Alicia Giménez Bartlett ha publicat nou novel·les protagonitzades per la Petra Delicado, novel·les que tenen un especial èxit a Itàlia, raó per la qual la seva última història, Nadie quiere saber, transcorre, en part, a Roma. L'any 1999, la saga va tenir fins i tot adaptació televisiva, donant lloc a una sèrie protagonitzada per Ana Belén.

L'any 2011, l'escriptora va abandonar per un temps la popular inspectora per escriure la història de la guerrillera dels maquis Teresa Pla Meseguer. Història que va titular Donde nadie te encuentre i amb la qual va guanyar la 67a edició del Premi Nadal.